dimarts, 24 de novembre del 2009

Quimper - Huelgoat





Diumenge 26 de juliol del 2009
Ens llevem d’hora, molt d’hora, perquè no ens convenç el lloc on dormim, i visitem la punta de Penmach a punta de dia, i fem camí cap a Quimper, on a l’arribar veiem molt moviment, aparquem la furgo on podem, i ens dirigim cap al centre, però de sobte en un carrer tallat ens fan pagar per acabar d’entrar, sembla ser que hi ha una mostra de cultura popular de la Bretanya. No ens ho pensem, paguem i ens endinsem en un mar de gent vestida amb vestits típics i ballant al ritme de les gaites. La ciutat es molt malca, pel mig hi passa un riu, que li dona un gran encant. Dinem un entrepà per allà mateix, i tornem a la furgo dirección no sabem ben bé on. El cas es que fent camí cap a morlaix veiem una indicació on posa “Museu del Llop”, i nosaltres que ens hi endinsem! Ens endinsem a trovar-lo, perquè del punt del cartell al museu potser hi ha ben bé 40 km de curves. Finalment però trobem el petit museu del llop. Entre tanta carretera, buscant a la guía hem trobat que som inmersos en el bosc de Huelgoat, un bosc ple d’encants, així que en sortint del museu ens decidim a seguir-hi fent ruta. Havent posat al GPS un punt per dormir, arribem a Huelgoat, el poble, que és al costat d’un llac ple d’anec i cisnes. Allí mateix arran de llac, hi ha una zona on ens hi deixen dormir. Instalem la furgo, i agafem les bicis. Anem a la recerca de “La roca temblante” i la “cova del diable” i altres formacions de roques enormes que trobem de seguida seguint les indicacions que hi ha per tot arreu. Passejem una estona entre tanta pedra i fem moure la roca temblante, que és una roca enorme que per la inclinació que té sobre el terra fa que si fas molta força es mogui una mica. Es fa fosc i fem cap a la furgo a fer el sopar i a dormir.

Carnac - Quiberon




Dissabte 25 de juliol del 2009
Ens llevem tranquilament, i agafem les bicis per anar a visitar les al·lineacions de manirs que queden a 5 minuts del càmping. Els hi fem la volta, i en tornar al càmping son les 12, i ho hem de plegar tot.
Ja amb la furgo visitem el gran manir i altres al·lineacions. En acabat posem rumb a Quiberon, una punta de terra que antigament amb la marea alta era una illa, però que ara a través d’una carretera conecta permanentment amb la peninsula. Fem una volta a Quiberon a travès de la carretereta arran de mar, busquem un lloc per anar a dinar i finalment parem a un pàrquing d’autocaravanes al costat d’un pavelló d’esports. Fem una estesa de roba, la que no s’ha acabat d’assecar al matí, i dinem amb molta calma. Recollim i fem cap a Lorient, on veiem un submarí, i seguim la ruta cap a Pont l’Abbe. De Camí, però, veiem un poble on fan una festa medieval, Hennebent, i decidim entrar a fer-hi una volta. No ens comprem res, però xalem veient musics i dansaires pel carrer. Seguim el nostre camí, i se’ns fa molt tard quan arribem al lloc on teniem pensat dormir. La zona no ens fa el pes, i després d’unes quantes voltes acabem dormint d’incògnit a un carrer d’un petit poble, Guilvinec.

Vannes - Carnac


Divendres 24 de juliol del 2009
Sortim molt d’hora del parquing, perquè a partir de les 8 et cobren un altre dia sencer. Anem cansats per la carretera, i després de parar a esmorzar, quilòmetres enllà decidim parar a fer una dormideta. Quan hem descansat prou fem cap a la ciutat de Vannes, on abans d’entrar parem a un super a comprar. Entre aquesta maniobra, veiem un Mc Donals on tenen Wifi gratuït i decidim parar a dinar allà, i així poder enviar notícies a casa. Visitem la ciutat de Vannes, curiosa per l’estil típic de la Bretanya. I continuem direcció Carnac, on arribem d’hora, i busquem un càmping on dormir per poder-nos dutxar i rentar la roba.

Futuroscope



Dijous 23 de juliol del 2009
Al llarg de tot el dia visitem Futuroscope, fa sol i plou, i fa calor i fred. Hem començat veient un reportatge sobre el curs del riu Nil, i a partir d’aquí ens hem posat ulleres per veure volar avions de ben a prop, hem ballat amb robots, hem vist dinosaures i… bé, infinitat de coses! Malgrat tot, el parc, no ens acaba de fer el pes. Sortim per sopar, i tornem a entrar en acabat per veure l’espectacle de nit. Les grades son plenes de gom a gom. Pero trobem un lloc prou bo per gaudir del joc entre aigua, llum, so, projeccions i focs artificials.

Illa de Ré



Dimecres 22 de juliol del 2009

Quan aconseguim llevar-nos son prop de les 10. Amb la bici l’Helena s’arriba a un forn de pa i porta un parell de barres. Esmorzem, i després de descubrir que el pàrquing no era gratuït (passa un guarda a cobrar 7 euros) agafem les furgos i anem cap a St Martin de Ré. Ens instalem a un parquing de les afores, agafem les bicis i ens n’anem cap al centre a fer una volteta. Pujem al campanar, i des d’allí casibé veiem tota l’illa. Fa un sol fantàstic. Voltem pels carrers del petit poble, i ens arribem fins al port. Quan creiem que ja és hora, fem cap a les furgos a fer el dinar. Nosaltres avans de preparar el dinar ens arribem un moment amb la furgo a un super per comprar 4 coses i carregar gasoil. Quan ho tenim tot a punt per dinar i ens assentem a la taula, comença a plovisquejar, el cel s’ha anat tapant mica en mica, i no sembla que vulgui ploure molt, així que quan acabem de dinar agafem les bicis i tal i com teniem previst agafem dirección La Flotte. La tempesta ens agafa de ple, tant d’anada com de tornada. A La Flotte visitem els carrers del centre i el port, i parem a veure uns sucs naturals en un petit bar instalat al costat d’un mercat que data del segle XII. Molt maco, però anem xops com ànecs, no para de ploure, i encara ens queda tota la tornada.
En arribar a la furgoneta, ja es mitja tarda, i cadascú ha de seguir el seu camí, ells cap a Holanda, i nosaltres cap a la Bretanya. Ens despedim i agafem camí de Potiers, on farem nit al pàrquing de Futuroscope.

Carcassone - Illa de Ré



Dimarts 21 de juliol del 2009
Tot just llevar-nos decidim fer cap a l’Illa de Ré, enlloc de com teniem previst passar primer per la Duna de Pila, sinó se’ns fa massa tard. Tenim aproximadament 400 quilometres fins a destí, hem de pasar per Bordeux i poc avans d’arribar, l’Eudald envía un missatge a l’Ave Fenix per si corre per la zona. Ens contesta i ens diu que va camí de la mateixa illa.
A l’arribar a la Rochelle, el poble avans de travessar el pont per fer cap a Ré, parem al costat del peatge, val 16 euros i discutim si entrar-hi o no. Mentrestant veiem pasar la furgoneta de l’Ave Fenix, directe cap a travessar el pont. No ens ho pensem més, pujem a la furgo, passem el peatge i el pont. En arribar a l’illa, després de varies voltes aconseguim posar-nos en contacte primer telefònicament i després cara a cara amb ells, en Carlos i la Rocío, de Madrid, acompanyats d’una T3 de sostre alt. Trobem un pàrquing municipal per a autocaravanes. Ens hi instalem, i dinem, son prop de les 6 de la tarda i encara no ho hem fet.
En acabat de dinar, i després d’una llarga sobretaula amanida amb traguets de patxaràn, agafem les bicis i anem a veure el far de las ballenas. Ens estem una estona per allí voltant i quan se’ns fa fosc, agafem el camí de tornada, però ens parem a fer uns crepes a un petit bar que hi ha prop del far. Avans d’anar a dormir la fem petar una bona estona entre furgoneta i furgoneta i patxaràn i patxaràn.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Sant Celoni - Carcassone



Dilluns 20 juliol del 2009
Sortim a les 6 de la tarda de Sant Celoni amb l’intenció de parar a dormir a l’Area de servei dels Canals de Midi. Després de varies voltes per Carcassone, per culpa del GPS, tornem a entrar a l’autopista i 40 km més enllà trobem l’area. Mentrestant una tempesta eléctrica descarrega just sobre nosaltres, sopem i dormim sota els trons i llamps

Ens n'anem de vacances!

Enguany però l'Observatori i nosaltres amb ella, ha fet un llaaaarg viatge aprofitant que ens tocaven unes vacances. Després de temptejar el terreny per fer cap al sud, algú va proposar de marxar frontera amunt, i l'idea de visitar la Bretanya francesa ens va fascinar de seguida. Poques setmanes abans de la partida, no sabia ni quin dia sortiríem, però la ruta s'havia anat perfilant. I la proposta de trepitjar París va ser acceptada de seguida, així doncs, finalment el 20 de juliol, després d'intenses setmanes de feina amb la furgo, vam iniciar les tant i tant merescudes vacances del 2009, que els propers dies us narrarem.

Bon viatge!

dimarts, 10 de novembre del 2009

Tenim un llibre...


Que ens guiara per tot Catalunya. Es tracta de un llibre on es mostren 50 excursions per Catalunya, de 2 a 4 hores, aptes la majoria de persones. Son llocs típics, i no tant típics per visitar. Normalment amb tots els camins, molt ben senyalitzats. Tot i que sempre es millor obtenir mes informació addicional.
La nostra intensió es aprofitar sortir amb la nostra furgoneta camper, (l'observatori) i les volem realitzar totes les excursions a la nostra manera. Aprofitant per informar de com estan actualment.

També s'ha de dir que alguns llocs ja els hem visitat, conscient, o inconscientment i altres potser els visitarem sense voler. Ja que son llocs bastant coneguts, i alhora desconeguts per molta gent.

+Info: http://www.casadellibro.com/libro-catalunya-50-excursions-inoblidables/1171850/2900001221458 per si algú el vol comprar.



Perquè? es una bona manera de fer excursions fàcils i rapides de fer en un dia enmig de un cap de setmana qualsevol. I serveix d'excusa per marxar de casa. Per tant aquí comencem: "Farem 50 excursions per Catalunya"

dilluns, 2 de novembre del 2009

Qui és l'Observatori?

L'Observatori

Es una furgoneta camper equipada per Westfalia (empresa alemanya especialista) fabricada el 1988. Importada en el 2004.

De mica en mica des de que la varem adquirir el 5 de maig del 2008 (Sortida Congost mont rebei), hem anat fent millores en mecànica i planxa, que ja explicarem. I sobretot equipant-la al nostre gust, afegint mes equipament: com portabicis, bateries secundaries, etc...

La veritat que es molt agraïda, ella estava bastant oxidada, una mica abandonada i com que l'estem posant maca de mica en mica. No ens ha fallat mai, es porta com una campiona, amb els seus 70CV,molt justets... però ella va fent.